Vies Aitor i Om Mani...
Aquest Dissabte passat he quedat amb el Viçenc (el cunyao) per treure a passejar la quitxalla.
A la nena li diem que anem a fer una agulleta de no rés, je je je. (es conya)
-Papa, segur que ja estem arribant? Fa estona que hem passat el refu.
-Es que crec que ens hem equivocat de camí, je je je je je :)
-A vale :(
-Veus maca, ja hi som.
-"Coloms" Papa quina excursió, menys mal que era aquí al costat.
-Es que això d'escalar a Agulles ja ho te, s'ha de caminar una mica.
Després d'aquesta conya arribem a peu de via i ens trobem dues cordades fent la Om Mani. Decidim començar per l'Aitor, sempre estem a temps de cambiar-nos de via després.
Fem el primer llarg i poc després de xapar dos spits del segon llarg de l'Aitor flanquejo cap a la dreta i directe a la R1 de la Om Mani, les dues cordades ja havien marxat amunt. Això ens permet fer el bonic segon llarg de Vº i acabar la via que teníem en ment.
Un cop al cim li expliquem a la nena que, sense adonar-se'n ja ha estat al capdamunt d'Agulles. Ella ho cel.lebra molt contenta :)
Ara toca fer un bon ràpel que això encara li agrada més.
Primer llarg de l'Aitor
Hem tingut temps de fer un entrepà al forat.
I desprès de jalar una bacaina.
Mira tiet, se fer la granota !!!!
Bonic record familiar, ja ja ja.
Després de fer cim cap al ràpel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada