Repartim els llargs de manera que ell no pateixi gaire, jo m'encarrego del 1er, 3er i 5é; ell farà el 2on i 4tr. (Per cert, si agués volgut fer-la tota de primer se'n agués sortit força bé).
En acabar la via em va comentar que s'ho avia passat pipa, que això de fer via llarga li molava un ou, que ho haviem de repetir de seguida que el temps ens ho permeti ja que, fins i tot, vàrem haver de córrer sota la pluja només acabar la via. En fi, no sempre acaba tot rodó.
Us penjo unes fotillos que ell mateix va fer per recordar la seva primera gesta i un comentari seu on crec que es mostra la satisfactoria experiència d'un debutant.
Comentari d'en Ferran:
Akesta escalada a "la via de l'Avi Joan" es de les que ja mai s'obliden! Sera la meva "primera via llarga" per sempre més! :)
M'hi he sentit molt comode, he aprés un munt de coses a tenir en compte* i maniobres que cal saber, és tot un mon!! *(P ex. No oblidar la motxilla a la reunió!! juas juas juas). He de practicar molt encara, la teoria sense practica es lenta de refexos !! Oi?
M'hi he sentit molt comode, he aprés un munt de coses a tenir en compte* i maniobres que cal saber, és tot un mon!! *(P ex. No oblidar la motxilla a la reunió!! juas juas juas). He de practicar molt encara, la teoria sense practica es lenta de refexos !! Oi?
El lloc que has escollit era ideal. Les reunions eren a llocs on es treballaba a gust, el passos complicats eren de sacada neta i ben assegurats, i la roca de montserrat (com a minim la d'aquesta via) tenia un tacte aspre de gra fi que dona molta seguretat en preses petites i la varietat de formes i maneres d'agafarte amb les mans permet practicar un munt de moviments diferents en pocs metres d'ascens. Com tu deies, és idonia per a escola, i te escapatories a mitja via per abandonar si plou i es complica la cosa. ;)
Salut company!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada