Torrent dels Naps de baix

Desprès d'haber treballat tota la nit, tot i que no mès 7h. degut al canvi d'horari; m'he aixecat, he dinat una mica i me n'he anar a caminar una mica per el torrent dels naps de baix.

He començat a caminar des del torrent del Clot del tambor en direcció al Clot del Boixar i a partir d'aqui he seguit sempre per dins del torrent. El recorregut es molt espectacular i "durillu" ja que et vas trobant passos estrets, grimpadetes per roca polida i cordes per superar ressalts força polits per l'aigua. L'entorn es insuperable i la sensació de solitud encara mes, no he trobat ningú del gènere homo en tot el recorregut. El que si he trobat es la fauna que em feia companyia com els corbs, les "cabretes" i els senglars que, tot i que no els he vist, hi eren ja ho crec. Quant els sents i estàs tant sol fa una mica de "yu-yu" però ells encara tenen mes por i fugen abans de que els puguis veure.

Les "cabretes" en canvi si les veus, a vegades massa sobre teu (risc de pedrada) i a vegades estimbades en el torrent, no totes son lo suficient destres per sobreviure a Montserrat.

Aquestes son algunes de les fotos que he anat fent durant aquesta excursió solitària.

Clot del Boixar, aquí comença la part mes maca del recorregut.

Zona amagada del Clot del Boixar on en Josep Figuereo i en Joan Boter han obert unes vietes força canyeres. Lloc on poder escalar a l'estiu fugint de la calor.

Un dels passos estrets que et vas trobant a mida que avances, solen estar equipats amb cordes.

Magnífica i imponent la Roca Roja amb l'agulla del senglar.

Que petit et sents sota d'ella.

Agulla fina dels naps de baix, bonica i fotogènica agulla protagonista en la portada de la sobràdament coneguda guia del Luichy "Montserrat Cara Sur".

Un altre punt de vista de la mateixa agulla.

Pas dels ferros, a partir d'aquest punt comença una serie de ressalts equipats amb cordes on posarem a proba la nostra resistència de braços. Durillo però molt divertit i estectacular.

Curiós pas per sota d'una estreta fissura horitzontal en la roca per poder accedir en aquest pou, si no es així, no es pot continuar avançant.

Fins i tot les roques necessiten jeure una mica.

Desafortunat e inexpert, aquest es el destí d'algunes cabretes joves que desconeixen els perills d'acostar-se massa als barrancs.

Aquest ja es més sospitós. Exemplar adult decapitat trobat en un lloc on no era evident la caiguda des de dalt. Els carronyaires no se solen menjar les banyes, On deuen ser?

En aquest punt, sota la Roca dels Aurons,  poso fi a l'excursió.

En direcció cap a la roca plana dels llamps en busca del camí que em durà cap al Coll de Mosset i Serrat de la Palomera començo el camí de tornada.

Sempre es pot fer una aturada en el retorn per observar el magnífic paisatge que ens regala aquesta zona remota i poc transitada de la muntanya.