Ens hem enfilat a la Directa de l'Avatar que es coneix ràpidament per les chapes de color groc que hi ha a peu de via.
Es una zona una mica remota, s'ha de caminar una hora com a mínim per arribar a peu de via. L'esforç paga la pena ja que es pot escalar en un indret solitari tranquil i amb roca exelent que no està gens sobada, tot un luxe.
Panoràmica de la paret des del camp d'ametllers que ens trobem poc després de començar a caminar.
Aproximació de la paret i traçat de la via.
En Toni a l'Ae del primer llarg.
També el primer llarg.
Segon llarg de V+ on hi ha algun pas que s'ha de tibar de les cintes en A0.
Segon llarg.
Magnífic desplom del tercer llarg on s'ha de treure el pedal per no patir, A1e.
Sortint per fer el quart llarg que en Toni ha empalmat amb el cinquè per mes comoditat.
Placa ramposa molt fineta del quart llarg, V+.
Els dos últims llargs, fantàstics de V+ en algun tram, també els hem empalmat però les cordes tenen una mica de fregament, s'han de portar ben separades i amb bagues llargues per no patir, però val la pena fer-los seguits ja que son curtets.
La propera visita a la zona farem la via Liebe Claudia del Joan Asín que l'hem vist des de baix i te molt bona pinta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada