24 de maig 2012

"Cágate Lorito". Ferrada ED. Ti cagues!!!

Només acabar de dinar al Muntanya de Collbato després de fer les Dames amb la penya Gastroalpina inch inch, preparem l'escapada cap a St. Llorenç de Montgai per fer la ferrada Cágate Lorito el Diumenge.

Sortim de Collbató el Manuel Rojas, la seva família i jo veient que per l'horitzó s'acostava palomo, però ens arrisquem i continuem cap a St. Llorenç.

Al arribar entrem al bar del poble per sopar i, tot d'una, es posa a ploure a bots i barrals. Una tampesta de llibre (ja ens ho havien avisat...)


Ja que hi som anem a disfrutar del bon sopar que ens han preparat, res menjar lleujeret per dormir planets. Potser deixarà de ploure...


Al cap d'una bona estona sopant, fent una partideta d'escacs amb el fill del Manuel i prenent el cafetó, busquem lloc on dormir i en trobem un de curiós, l'antic safareig del poble rehabilitat com a berenador.




Com a mínim no ens mullarem gaire...




Preparem el sobre i després d'una estona de xarrameca ens fotem al sac per passar una nit amb desfilada de tempestes.




L'endemà la cosa no pinta gaire be, així que anirem a esmorzar al bareto i ja veurem que fem. Hem d'esperar al Marc Costa i al Camilo Cristancho que estan de camí, després ja decidirem. 




I, sorpresa!!!
Mentre jalem un magnífic entrepà surt el sol i de quina manera!!!!!!




Ens posem en marxa per aprofitar aquesta treva climàtica i cap a la "Càgate" abans no tornin les tempestes. Arribem a l'aparcament, preparem el material i sortim "pitant".



El camí està ben marcat, serà difícil pèrdres.




Desprès d'un trencall a l'esquerra poc marcat, de moment, i que ens fa creuar un torrent; ens trobem amb un talús per la via del tren que hem de pujar. Després de creuar la via ens toca baixar el talús i seguirem un camí marcat amb fites i de tant en tant cadenes que ens indiquen que anem per bon lloc.




Aviat veiem la ferrada des de lluny amb l'inconfundible pont penjant !!!
Tot plegat una mitja hora de camí.




Ja som al peu de la ferrada i com podeu veure a la foto es veu sencera.
Això vol dir que la verticalitat i el pati el tenim assegurat !!!




Al començament la cosa ja es posa durilla, tibant de cadena i alguna clàvia en un desplomet, no hi ha treva fins als primers esglaons.
Aquí hi teniu al Manuel Rojas començant el patiment.




Seguidament el Marc Costa se'n adona que això promet des del principi.




El Camilo Cristancho agafa ben fort les clàvies que semblen millors que la cadena.




En Manuel en una primera placa força vertical, després del desplomet.




El Marc sortint del desplomet.




Finalment també apareix el Camilo de sota el desplom.




En Manuel arribant a la travessa sota el primer sostre després de superar un altre desplom.




- Ninu: Com has arribat fins allà, si no hi ha res per peus?
- Els braços, fes servir els braços, je je.


El Marc iniciant la travessa.





El Camilo en plena superació del desplom anterior a la travessa.




Per nosaltres aquest es el punt mes espectacular i divertit de la via.
Super barra per flanquejar i l'escala que obliga a observar el pati directe fins a terra !!!!
A: Es d'obligat compliment tocar la campana a poder ser amb la ma, que mola més, ja ja ja. 




Aquí teniu una mostra de l'observatori de pati que hi ha des de l'escala.




El Manuel realitzant l'acte obligat de tocar la campana amb la ma.





Sortint de l'escala encara ens queda un tram força emocionant fins arribar al pont.




El Manuel deixant l'escala.




El Manuel començant el pas del pont.




- Uiii, que casi no es veu el fons !!!!!




Bona vista des de l'altre banda del pont. 




El Camilo poc després de deixar l'escala.




El Marc enfrontant-se amb l'últim desplom, que si ets curtet com jo t'has de llençar, je je.




Aprofitem l'espera per agafar forces amb l'Isostà.
( Isostà que te cagas)




El Marc en el seu passeig aeri.




- Deixeu-me una mica d' isostà que ja arribo !!!





I l'últim pas adrenalínic de la ferrada. El pèndol obligat.




El Manuel divertint-se d'allò més !!!




El Marc fent practiques per a Yosemite.





El Camilo que se li escapa l'esglaó.
¡¡¡ Ciudaaaaooooooo!!!




Tram final on ens espera per felicitar-nos, si li apreteu la panxa, el protagonista de la via.




- Hola Manuel !!!
 -Hola Lorito !!!




 - Hola Lorito !!!
- Hola Camilo !!!




- Hola Ninu!!!
- Ja en som dos de ninus !!!
Ja ja ja.




Cap a la gàbia i fins una altre.




Chuclada de rigor i foto de família, això s'ha acabat.








El camí de retorn, marcat amb fites, ens durà fins a travessar la via de nou.
Em de procurar no passar a la mateixa hora que el tren per evitar col·lisions innecesaries!!!




Per últim quan arribem a l'aparcament ens trobem amb dos dels aperturistes de la ferrada, acabant d'instal.lar el plafó amb la ressenya de la via del Lorito.

Son en Juan Gutiérrez i en David Domínguez els quals en fan alguns comentaris sobre l'obertura de la via i mes coses...


Voldria aprofitar d'es d'aquest bloc per agrair als aperturistes la feinada que han dut a terme per que la gent podem disfrutar de recorreguts com aquest, que no està de més dir que l'instal.lació es d'una qualitat in millorable.

Es nota que saben el que es fan i per això els felicitem !!!!


¡¡¡Gràcies!!!







1 comentari:

  1. Quina marxa que porteu! Impressionant aquesta ferrada i pel que veig no apta per a principiants...Felicitats!

    ResponElimina