21 de set. 2012

Via Sol Solet, Miranda de can Jorba

Just havent superat les agulletes de l'Aneto, el Toni Méndez i jo hem quedat per escalar una miqueta.
(Els peus de gat s'ens estaven ressecant).

Li proposo fer un debut en via llarga i no s'hi oposa gens ni mica. Feia temps que ho volia, peró poder coincidir es mes complicat. Aquesta vegada va de bo.

Quedem a Collbató per fer un cafetó al Muntanya i sense demora fem via cap a la via. "Valga la rebuznancia".

Arriben a Can Jorba, preparem el matero i ens enfilem per la simpatiquíssima pujada inicial que et deixa kao ja d'entrada, però que ens val com escalfament.

A peu de via fem una petita sessió teòrica i "que la sort ens acompanyi".

Lo positiu d'escalar amb un bomber es que si et fots un "pinyu" la primera assistència està assegurada o et pot aplicar el sistema del "Alicate" per deixar de patir. Ja ja ja !!!



En Toni Méndez acabant L3.
Hem empalmat  L2 i L3.
-Bufa!!! "Això no s'acava mai o que?"



-Em ric per no plorar...



Primer i guapíssim ràpel volat.

Ara toca anar de nou al Muntanya a reomplir el dipòsit amb vitamina B12 d'ordi.
Aixó del debut s'ha de cel.lebrar !!!!


1 comentari:

  1. Amb aquesta foto que està rient en realitat està pensant:
    - Que cabrón que ets, on m'has fotut!
    Te cara de patir, i quan un pateix ja se sap ... alicates!!!!!!!!

    ResponElimina