15 de febr. 2013

Via Stoc de Coc - Mosques mascles, Malanyeu.

Dijous dia 14 de Febrer ens desplacem fins a Malanyeu per fer amb en Pep Pahissa i en J.Visa la coneguda Stoc de Coc a la paret del Devessó.

Una línia directíssima de V+ a excepció del primer llarg on no es passa de IV+ i per una magnífica placa foradada tal Grouyere, on la dificultat rau en la verticalitat i el grau sostingut. Remarcar també que l'ultim llarg en realitat, es la sortida de la Mosques mascles també per una excepcional placa foradada mes vertical encara que el segon llarg de la Stoc de coc.

Comencem el dia als cines d'Abrera on he quedat amb el Pep, ell deixarà el cotxe i anirem a buscar a l'altre Josep a casa seva. Un cop carregat el matero a la furgo sortim en direcció Berguedà.

Decidim  parar-nos a esmorzar al bar de la benzinera de Cercs on aconseguim de jalar-nos un mini entrepà amb mes pena que glòria, ja sabem on No s'ha d'esmorzar en properes visites a la zona.

De seguit ens dirigim cap a Malanyeu on ens espera en un entorn idíl·lic, la paret del Devessó. Quan arribem encara fa una mica de fred però a la via ja hi toca el sol fa una estoneta i ens la trobarem en optimes condicions.

A peu de via ens hem de jugar l'ordre dels llargs, en Visa i jo temin interès particular en fer el segon llarg. En Josep prepara dues palletes una mes curta que l'altre i me las ensenya per que trii.
No m-ho puc creure, per una vegada he guanyat en el joc!!!

Així dons en Visa farà el primer i tercer llarg, jo l'inacabable i desitjada segona tirada.


Els Joseps de camí a la paret del Devessó.



J. Visa al primer llarg IV+.



A punt d'entrar a R1.



En Pep Pahissa col·locant-se be en L1.







Ninu navegant per L2 50 mt. de V+.







Bon panorama des de la temuda ombra de l'R2.



Els Joseps guanyant metres a L2.



En Pep en un merescut repòs. Quan t'acostes a la reunió, ni les piles alcalines son suficients.



En J. Visa gaudint del tercer i vertical llarg.



En Pep treballant a tope a L3.


Hem gaudit de valent, en una via del tot recomanable. Es important anar be de piles pel segon llarg, no es difícil però els metres poc a poc et passen factura i la entrada a R2 es la guinda del pastis.



Els ràpels de tornada.







1 comentari:

  1. cabrons ¡¡¡ que guappo aveura si coincidim algun dia i amb portes a tivar per aqui

    salut i a tivar

    ResponSuprimeix