El NinuBloc: Via Reina-Sanchez al Ganivet de Diables

- Toni: Tenim feina pendent.
- A si, quina?
- Em vas enviar un correu amb l'enllaç a l'escalatroncs on sortia la Reina- Sánchez que havia estat reequipada de feia poc, t'enrecordes?
- Dons ara que ho dius es veritat.
- Dons el dilluns no te n'escapes. je je !!!

I dit i fet. El Dilluns quedem, com es habitual, a la piscina de Collbató on fem el traspàs de material a un cotxe i cap a Sta. Cecília que ja hi toca el sol. (El cafetó al bar Muntanya no hi ha qui ens el prengui).

Arribem a l'aparcament de Sta. Cecília i comencem a preparar la ferralla.

- Toni: que ens farà falta?
- Tu pilla-ho tot que segur que ho posem, ja ja ja.
- Val. També pillaré una clau per reapretar els bolts, vaig llegir que alguns estaven fluixos.
- Tu sempre pensant en currar, no tens cura tio !!!
- Que hi farem tito, això és deformació profesional.

Després d'una bonica caminada per el camí de l'arrel arribem al trencall, passat el torrent dels avellaners a la dreta, que ens portarà fins a peu de via. Poc abans d'arribar a peu de paret ens fixem en la via i fem el comentari de que potser no serà gaire complicada la via, ja que des d'aquí sembla una rampeta.
Res mes lluny de la realitat. Desprès de fer el primer llarg de tramit per terreny descompost arribem a l'arbre que antigament servia de R1, actualment hi ha reunió a la paret amb expansions.
De cop i volta ens fixem en el llarg que teníem a sobre i ens diem:

- Tio, que ens han canviat la via, fa un moment era una puta rampaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!
- No pasa ná. Que no cunda el pánico hombre. Si llevamos t'os los hierros.
- A vale, es veritat. Ja estem salvats.

Efectivament, fins que no hi ets no te n'adones de la verticalitat dels primers llargs. Desprès, i a poc a poc, es va jaient la via però l'inici es de campionat.

- Tito: Avui ens ho passarem pipa !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
- Al ataquerrrrllll.