En arribar a Llavorsí parem a fer un cafetó i ens torbem una temperatura insoportable de 39º. Menys mal que volíem fugir de la calor!!!!!!!!!!!!!
Un cop arribem a l'aparcament del refu de Vallferrera hi tenim 27º (1.810mt) a les 18:00h, quina fresca!!!
La pujada a l'estany d'Estats serà força penosa.
Sortosament, a mida que transcorre l'aproximació, la temperatura es va normalitzant i els cossos ens comencen a funcionar com cal. El Sol fa una estona que ens ha deixat i això s'agraeix molt.
A les 21:00h ja som a l'estany d'Estats preparant el sopar i els sacs per fer vivac, tindrem una plàcida i estelada nit en alta muntanya. Quin espectacle!!!!
Després del fort desnivell inicial des del refu fins aquí la Laia ja respira mes pausada.
Un cop ens llevem i esmorzem ens posem en marxa cap als cims, tenim intenció de coronar-ne tres, si ens és possible. Veurem com responen la Soraya i la Laia.
Per ara tot va rodat per a elles.
Soraya i Vicente iniciant el fort desnivell de la tartera que ens durà al port de Sotllo.
Posíblement es el tram mes dur de l'ascensió.
Un cop ens llevem i esmorzem ens posem en marxa cap als cims, tenim intenció de coronar-ne tres, si ens és possible. Veurem com responen la Soraya i la Laia.
Per ara tot va rodat per a elles.
Posíblement es el tram mes dur de l'ascensió.
Un cop superada la tartera i des del port de Sotllo comencem a ascendir per la cresta que ens durà fins al Verdaguer, el nostre primer objectiu.
Quan som a mitja cresta escoltem una remor i ens adonem que tenim a sota un bon grup d'Isards fugint de nosaltres, ens estem acostant massa.
Seguim ascendint per la espectacular cresta i juguem a posar un peu a França i un altre a Catalunya!!!
Un pas "delicadillu" que superem sense problemes.
Seguim ascendint per la espectacular cresta i juguem a posar un peu a França i un altre a Catalunya!!!
Un pas "delicadillu" que superem sense problemes.
La Soraya finalment al cim del Verdaguer (3.125mt.)
Al fons la Pica d'Estats.
Tot l'equip al cim del Verdaguer.
Nomes falta baixar al collet i remuntar la Pica.
Ara si, ja som al cim mes alt del nostre país La Pica d'Estats (3.145mt). Mare i filla disfrutant del èxit aconseguit, felicitats a les dues. (No esperàvem menys de vosaltres, je je).
I com no podia faltar, un glopet "d'isostá" per cel.lebrar-ho!!!
(Isostá que te cagas)
Magnífica vista de la vessant Nord-est de la Pica des del Montcalm.
L'equip sencer al cim del Montcalm, França (3.077mt.) Darrera nostre la Pica i Verdaguer.
Aconseguim, finalment, el nostre propòsit de coronar tre, tre, tres... Tres mils !!!!
De baixada parem a l'estany a reposar, dinar i carregar trastos per descendir fins al refu.
Que no serà poca cosa!!!!!!
Joan i fanilia : Felicitats per els tre tre tres ...tres mil. A la próxima compte amb mí.
ResponEliminaA reveure . Xus
moltes felicitats a tots ,i quina enveja,sobretot pel golp d'isostar al sostre de catalunya que cabron
ResponEliminaAsí me gustaaaaa!!!! Vaya equipazo en la cima de la picaa!!! Si señorr!!!
ResponEliminaLaia a topeeeeeeee!!!!!
q guapo!!! a mi me gustaría hacer un pico de esos altos q con el Pedraforca no tngo suficiente!!! jajaja
ResponElimina