Tre, tre, tres... Tres mils !!!

En plena onada de calor decidim marxar cap a la Vallferrera per ascendir la Pica d'Estats i de pas, si s'escau, alguna cosa mes.

En arribar a Llavorsí parem a fer un cafetó i ens torbem una temperatura insoportable de 39º. Menys mal que volíem fugir de la calor!!!!!!!!!!!!!

Un cop arribem a l'aparcament del refu de Vallferrera hi tenim 27º  (1.810mt) a les 18:00h, quina fresca!!!
La pujada a l'estany d'Estats serà força penosa.

Sortosament, a mida que transcorre l'aproximació, la temperatura es va normalitzant i els cossos ens comencen a funcionar com cal. El Sol fa una estona que ens ha deixat i això s'agraeix molt.

A les 21:00h ja som a l'estany d'Estats preparant el sopar i els sacs per fer vivac, tindrem una plàcida i estelada nit en alta muntanya. Quin espectacle!!!! 

El Vicente que ja ha trobat el camí.

               Després del fort desnivell inicial des del refu fins aquí la Laia ja respira mes pausada.





Un cop ens llevem i esmorzem ens posem en marxa cap als cims, tenim intenció de coronar-ne tres, si ens és possible. Veurem com responen la Soraya i la Laia.
Per ara tot va rodat per a elles.

     Soraya i Vicente iniciant el fort desnivell de la tartera que ens durà al port de Sotllo.
                                         Posíblement es el tram mes dur de l'ascensió.

Un cop superada la tartera i des del port de Sotllo comencem a ascendir per la cresta que ens durà fins al Verdaguer, el nostre primer objectiu.

            

Quan som a mitja cresta escoltem una remor i ens adonem que tenim a sota un bon grup d'Isards fugint de nosaltres, ens estem acostant massa.

                                                                             
Seguim ascendint per la espectacular cresta i juguem a posar un peu a França i un altre a Catalunya!!!





Un pas "delicadillu" que superem sense problemes.

La Soraya finalment al cim del Verdaguer (3.125mt.)

Al fons la Pica d'Estats.

                                                                                                          

Tot l'equip al cim del Verdaguer.

                                                                                                                

       

Nomes falta baixar al collet i remuntar la Pica.

Ara si, ja som al cim mes alt del nostre país La Pica d'Estats (3.145mt). Mare i filla disfrutant del èxit aconseguit, felicitats a les dues. (No esperàvem menys de vosaltres, je je).

         I com no podia faltar, un glopet "d'isostá" per  cel.lebrar-ho!!!
                (Isostá que te cagas)

Magnífica vista de la vessant Nord-est de la Pica des del Montcalm.

  



    L'equip sencer al cim del Montcalm, França (3.077mt.) Darrera nostre la Pica i Verdaguer.

                                                                     

                                                             



                                                                               
                                                                                         
Aconseguim, finalment, el nostre propòsit de coronar tre, tre, tres... Tres mils !!!!

De baixada parem a l'estany a reposar, dinar i carregar trastos per descendir fins al refu.

Que no serà poca cosa!!!!!!