15 de febr. 2013

Una tarda mes a Cam Nou Barris, Collbató.

El Dijous dia 7 volem aprofitar la tarda amb el Toni Plana i el Pep Pahissa per escalar el màxim possible i per no perdre el costum anem a sector Cam nou Barris de Collbató, en 5 minutets ets al peu dels totxos.

Avui ens torna a acompanyar en Pep que ara feia un temps que no venia i va molt fanàtic. Així que el Toni munta un V+ a la placa de l'Indi per que el Pep s'hi posi de seguida, no sigui que s'ho repensi.

Després munto un 6a+ al costat per apretar una mica i desoxidar els engranatges d'en Pep que amb el V+ no n'ha tingut prou. En aquesta ja ha començat a suar una mica però na fent, na fent, al final la treu.

El Toni li fot un bon pegue i, tot i que hi ha un pas que se li resisteix, també la treu prou be.

Com que a tot això ens quedem a l'ombra i comença a apretar la rasquilla canviem de lloc i baixem al Totxo del Estel per fer la Cuanta Cabra 6a. Aquí ja acabarem d'esgotar el que ens queda de llum i després anirem a fer la cervezeta de rigor que ens l'haurem guanyat.



En Toni muntant Qui no plora no mama V+.



En Pep retrobant-se amb la roca a Qui no plora no mama V+.



En Toni  "metiéndole" a Pyctecus 6a+.



En Toni barallant-se en el pas clau del 6a+.



En Pep, sense por com sempre, iniciant el 6a+.



- Mire't be el pas que es "finico, finico" i no t'oblidis de pillar la bústia. ja ja ja.



En Pep superant el passet clau.



Toni Plana a Cuanta cabra 6a. Totxo del Estel.



Pep Pahissa també a Cuanta cabra 6a, quasi a les fosques...




3 de febr. 2013

Via Nadal, Malanyeu. Paret del Devessó

Dissabte al matí em trobo amb el Josep Estruch a Ca l'Anna del Bruc per fer el cafè i decidir on anem.

Em proposa que anem a Malanyeu, potser amb aquest vent estarem protegits i, si fa sol, no passarem gaire fred. No li poso cap mena d'entrebanc i acabat un cafè ràpid, sortim en direcció al Berguedà.

Un cop arribem a la zona fem un esmorzar casolà amb un gran vi de la casa a Cal Anglada i aprofitem per revisar ressenyes de la zona mentre esperem que la temperatura sigui mes agraïda, potser el sol serà car de veure però al menys, no fa gaire vent. El que si ens va acompanyar molta estona va ser el torb que s'aixecava des del Pirineu.

Ens preparem per anar cap a la paret del Devessò, hem escollit una de les clàssiques de la zona, la Via Nadal d'en Amadeu Pagès.

Caminant cap a la paret sembla que el sol vol fer acte de presencia i ens anima una mica, al menys no passarem fred. Finalment tindrem un dia variable amb estones de sol i altres amb torb però perfectament suportable per escalar amb comoditat.


Panoràmica de la paret del Devessò.



Ninu en el Primer llarg.



                                                  
Reunió d'época, encara en bones condicions.


                                            

 
 Detalls de l'equipament existent.





La Roca, un perfecte Grouyere!!!


 En Josep abans de flanquejar cap a R1.

L'Estruch iniciant l'L2.


A punt d'atacar el magnífic mur vertical que finalitza amb l'L2.

Ninu entrant a R2


Ninu al L3.











En Josep entrant a l'última reunió.




Itinerari de la via Nadal a la paret del Devessò.




27 de gen. 2013

Via Bego-Miguel-Kush a l'agulla de Can Jorba. V-, 240m.

  Per Divendres l'home del temps ens promet tranquilitat, aquest cop l'ha encertada!!!

En Toni i jo ens trobem al Muntanya de Collbató per fer el cafetó i esperar una miqueta per que el solet toqui el mes avall possible de l'agulla de Can Jorba. Volem fer la Bego-Miguel-Kush, via facileta per fer disfrutar al personal. je je...

Allà a les 11h. el sol ja toca a l'R1, ens tocarà escalar un trosset del primer llarg a l'ombra i després a gaudir  de bona temperatura i sol durant tota la via.



En Toni sortint de l'ombra del primer llarg.
A partir d'aquest punt el grau afluixa i a mes, un bany de sol!!! 
- Avui disfrutaràs "pajaru".



En Toni gaudint d'un segon llarg mes agraït.



En Toni entrant a R3.
Mes content que un xinxol, en aquesta via no està patint gens!!!



Visió de la segona part de la via amb una cordada que ens va acompanyar,
per davant, durant tota la via.



Un cop dalt de l'agulla de Can Jorba es pot gaudir amb les vistes.
Faraó, serrat de la Palomera i agulla de tempestats.



Sargantana, Montgrós i plecs.








24 de gen. 2013

Via Directa al Cilindre, Sant Llorenç de Montgai

El Dilluns 21 de Gener amb en J. Visas tenim intenció de fer la Quo Vadis dels Terradets. Sortim amb l'esperança que el temps ens cedirà una treva per poder disfrutar d'aquesta via recentment reequipada.

El cas es que al arribar al congost contem amb tres paràmetres que no ens seran favorables: Xorreres molles en trams de la via, 4ºC i un ventet que despentina un calb. Total que hem de girar cua, avui no es el dia, que hi farem!!!

Tornant cap avall en Visas proposa que ens acostem a Sant Llorenç de Montgai on potser trobarem millors condicions atmosfèriques i no perdem res ja que ens ve de camí.

En aquest racó sembla que no fa tant de fred, gens de vent i paret seca, paràmetres del tot favorables. Dons som-hi que no se'n parli mes, aquí ens quedem.

La via escollida, La Directa al Cilindre. Quatre llargs sota un desplom on encara que plogui no ens mullarem però al cap d'una estona el temps millora, fins i tot passarem calor a ple sol i en cara sud. No es pot demanar mes, tenint en comte que donàvem per perduda la sortida.

Es tracta d'una via que en Visas ja havia fet feia un temps i es del tot recomanable. Tres magnífics llargs de 6a, 6b, 6a i un ultim de tràmit de Vº. Deixem el cotxe pràcticament sota la paret i fem una aproximació de 3 minuts fins peu de via. 

Començo amb el primer llarg on de seguida et trobes una guapíssima bavaresa que un cop superada es va navegant per grans còdols en zona força vertical fins arribar a R1.

El segon llarg se'l havia guardat en Visas per ell, no m'estranya, es tracta d'un sostingut desplom de 6b on alternes entre bons cantos i generosos forats. Aquí es on els braços et demanen benzina de 98 octans per progressar sense problemes. En definitiva, un llarg espectacular per disfrutar-hi.

El tercer em toca a mi, tampoc està malament. Surts de R2 per  una fissura desplomada de 6a fins que has de flanquejar cap a la dreta en un parell de passos del tot finets, aquí es troben els passos clau del llarg. Un cop superat el flanqueig la verticalitat comença a minvar  fins arribar a R3 que em salto per anar directament cap al cim on es torna a trobar un ultim muret vertical  de Vº per entrar a R4.

Decidim despenjar-nos per la mateixa via en dos ràpels dels quals, el segon, es del tot volat. En un plis plas ja som a terra i cap al cotxe en un sol plis.



El Cilindre  de Sant Llorenç de Montgai.



Traçat de la via Directa.



Ninu iniciant el segon llarg.



Arribant a R2.




En la fissura desplomada de L3.




En J. Visas havent superat el flanqueig de L3.




En Visas iniciant el muret anterior a R4.




Visió del pantà en direcció a Camarasa des d'R2.




El pantà de Sant Llorenç amb el poble al marge dret.
També des d'R2.




En J. Visas fent el ràpel volat fins a terra.




On està...Ninu?  je je je!!!







18 de gen. 2013

Ressenyes La Gorrinera



Després de molt de temps d'haver acabat d'equipar  aquestes vies penjo la ressenya que crec que serà definitiva, dic això per que penso que el grau encara està obert a possibles canvis en funció de les vostres opinions.

Us agrairia, si aneu a provar-les, que em féssiu saber si teniu opinions diferents respecte el grau.

Aquestes dues vies es sumen a unes ja existents equipades al 2004 per J. Garcia mes curtes però de grau similar. Es una bona opció pels matins hivernals amb força sol o be per les tardes caloroses de l'estiu on tindrem garantida l'ombra sota aquest magnific desplom.

Per localitzar el sector podeu consultar la Guia Montserrat cara sur Vias cortas del Luichy on estan ressenyades tot i que, sense graduar.




Sector Gorrinera


Foto del Serrat d'en Muntaner superior amb altres vies existents
per facilitar la ubicació.



6 de gen. 2013

Via Buriles Rojos, Panxa del Bisbe

El Dijous dia 3/01/2013 he quedat amb en Toni Méndez i en J. Visas per fer baixar uns quants torrons dels que hem ingerit en excés aquest Nadal.

Ens trobem al Bruc per fer un esmorzar i després anirem cap al Mona per agafar el trenet de St. Joan. D'allà baixarem fins la Panxa del Bisbe caminat xino-xano.

Tenim intenció de fer la reequipada Buriles Rojos i res millor que fer-ho amb un dels seus aperturistes, segur que no caldrà revisar la ressenya, je je...

Per a mi farà tants anys des que la vaig fer per primera vegada que serà com no haver-la fet mai. Per això només em quedaven dues opcions, menjar cues de panses o procurar-me un bon guia, i sempre surt millor el "Plan B". Ja ja ja!!!!!

El que si recordava lleujerament era lo finet d'algun tram del primer llarg i continua sent així, no es execivament complicat i si et col.loques be de peus el treus sense patir.

El segon llarg es per disfrutar força. Dret i amb bon canto en roca exelent, quant t'en adones ja ets a R2. Per a mi podria haver tingut 20 mts. mes.

El tercer llarg continua tenint una roca d'exel.lent qualitat però es comença a jeure fins arribar a R3 on decidim baixar rapel.lant per poder probar el primer llarg de la Titu. També esta reequipada i així podrem tibar una miqueta abans de plegar i baixar caminant fins al Mona de nou.

Vies totes dues molt recomanables aquests dies que el temps ens permet disfrutar d'un bon Solet!!!!


Ninu a R2.



Toni acabant L2.



-Un altre vegada m'has enganyat Ninu!!!
-No home no, si se't nota que disfrutes com un nen, ja ja ja.


En J. Visas recollint algunes pedres soltes per evitar ensurts a la gent que camina per baix.



Probant el 6a+ de la Via Titu.



 J. Visas apretan en el pas clau de Titu.




En Toni Méndez en el mateix pas de Titu.




Bona visió de la panxa del Bisbe des del camí de baixada al Monestir.








2 de gen. 2013

Via Plastilina 195mt. V+/ A1, Vilanova de Meià

Per acavar  amb bon peu el que queda d'any ens acostem el Dissabte 29 de Desembre a fer una via a Vilanova de Meià. L'escollida, la Plastilina, recentment reequipada pel seu aperturista (En Joan Asin).

Ressenya i piada del reequipament al seu bloc:

http://joanasin.blogspot.com.es/2012/12/roca-dels-arcs-via-pastelina-reequipada.html

Hem quedat per anar-hi amb el Juanan, el Marc, el Jordi i el Toni. El Juanan i el Marc ens acompanyen per fer unes fotos i conèixer l'indret. El Jordi i el Toni faran la via amb mi.

Per a ells es la primer vegada que venen a Vilanova i al primer moment queden al·lucinats de la grandesa d'aquest paratge.

Com es d'obligat compliment, fem un bon esmorzar a Cal Cirera per no perdre els bons costums. Després de fer petar la xarrada amb en J. Visas i l'Estruc que també esmorzen al bar, enfilem camí cap a la Roca dels Arcs on ens espera un plàcid dia d'escalada. Fa un dia inmillorable.


Panoràmica de la paret i marcat en vermell el traçat de la via Plastilina



Durant l'aproximació.



Retol a peu de via.



Ninu iniciant el primer llarg.



En Jordi treballant-se el primer llarg.



En Toni gaudint en el primer desplomet de L1.



En Juanan i en Marc. Assistents fotogràfics.



-Si això segueix així de dur, jo me'n torno!!!
R1


En Toni recollint els cacharros posats a l'artifo del segon llarg. 



-Que graciós el Ninu, com ens enganya!!!!
R2


Vista privilegiada de les magnífiques plaques d'aquesta paret.
R3


Ninu iniciant el darrer llarg



Foto finish.



Felicitacions per al Jordi, s'ha portat com un campió.



Imatge de postal per acavar gaudint de l'any que ens deixa.